Objectiu

La finalitat del meu blog és donar a conèixer certs aspectes relacionats amb l’àmbit de l’aprenentatge infantil. Però l’objectiu final no es limita a una exposició d’idees i conceptes, sinó que es tracta també de donar el meu punt de vista sobre el tema, tenir la oportunitat d’aprofundir i trobar noves motivacions dins d’aquest àmbit que em cridin l’atenció. El meu futur va bastant orientat a l’àmbit tractat en el blog, i crec que escriure sobre el que vull fer és de gran ajuda per a mi. M’informo, m’endinso en el món de l’aprenentatge infantil i publico els aspectes que em semblen de més importància, donant a conèixer la meva opinió i punt de vista sempre que sigui possible.

Personalment considero que si a hores d’ara no hem escollit el nostre futur, és moment de fer una immensa pluja d’idees per trobar allò que realment ens agrada, ens interessa i ens motiva. Per altra banda, si tenim clar el camí que volem agafar en aquest moment tan decisiu de les nostres vides, no ens hem de conformar amb la decisió i quedar-nos de braços plegats; encara que ens queda molt per descobrir i conèixer. Hem d’anar estirant sempre el fil per arribar més i més lluny. 

El somriure és una expressió de sentiments i emocions. Un somriure sincer és un regal. Aquesta entrada trenca bastant amb el “fil conductor” del meu Blog, però considero interessant fer una entrada diferent i especial. Un somriure va molt més enllà de moure la boca, va molt més enllà de ser un simple gest. La fotografia mostra perfectament la intenció de la meva nova publicació. El somriure és internacional, tothom l’entén, tothom en sap fer, tothom en sap regalar. I és que per a mi, un somriure és un regal. La força que té un somriure la tenen poques coses més. Tan fàcil, tan senzill, i alhora tan especial! Cada un de nosaltres hauríem de somriure almenys una vegada al dia. “Un dia sense somriure és un dia desaprofitat”. Pot semblar un concepte més aviat per a nens, però l’efecte que produeix un somriure no té res a veure amb l’edat, ni amb el sexe, ni amb l’origen... amb res. Val per si sol. Somriure és mostra de felicitat, d’alegria, d’emoció i de mil sentiments més. Somriure a la vida ens pot ajudar molt més del que ens pensem. Si nosaltres li somriem a ella, ella ens somriurà a nosaltres. I per enllaçar-ho amb la resta de publicacions del meu blog, cal tenir en compte que la mirada positiva davant la vida ens obra portes. Ens ajuda a arribar tan lluny com volem o fins i tot més.  

Una altra manera d’aprendre

Més enllà dels conceptes bàsics d’aprenentatge, com la lectura o les classes magistrals de l’escola, hi ha una font de coneixement extraordinària que tendim a passar per alt, i des del meu punt de vista, és una de les més importants. L’EXPERIÈNCIA.

La motxilla que portem cada un de nosaltres carregada a l’esquena ens proporciona molt més coneixement del que ens pensem. Hi ha moltes situacions que ens toca viure, sense tenir cap oportunitat d’evitar-les o si més no canviar-les. Però n’hi ha d’altres que depenen, en gran de mesura, de nosaltres mateixos. Llegint un llibre de text de l’escola aprendrem, però cap aprenentatge és més valuós que el que extraiem de les diferents situacions que ens planteja la vida. Tota experiència té la seva part bona, tota. I es tracta de saber-la trobar. Extreure’n la part positiva sempre serà un aprenentatge que tard o d’hora ens servirà per una cosa o una altra. Per una banda tenim les experiències “negatives”, però no hem d’oblidar les positives. Hi ha oportunitats que només se’ns presenten una vegada a la vida, i aprofitar-les i treure’n el màxim profit, només depèn de nosaltres. I aquestes també seran una font de coneixement importantíssima. En el moment que ens trobem actualment, a un més de deixar enrere una etapa per començar-ne una de nova, situats davant les portes de la universitat, considero que és un moment clau per reflexionar i lluitar per tot allò que ens pugui fer créixer, aprendre, i ser millors persones. Un temps a l’estranger, per exemple, ens omplirà la motxilla d’experiències inoblidables, úniques. Que un dia no molt llunyà valorarem i aprofitarem. 

La lectura ens obra les portes a la cultura

Com molt bé ens indica el títol d’aquesta entrada, “la lectura ens obra les portes a la cultura”. És possible caure en l’error de creure que els llibres infantils no proporcionen masses coneixements als nens petits i que són doncs, simplement una font de diversió. Aquesta entrada la publico amb l’objectiu de donar el meu punt de vista sobre la importància de la lectura infantil.

És cert que a efectes pràctics, un llibre adult pot APARENTAR (i només aparentar), una font de coneixement més àmplia i directa que un infantil. Però s’ha d’anar més enllà de l’aspecte exterior del llibre. La majoria de contes infantils no proporcionen coneixements clars i directes als nens del que és el món o qualsevol aspecte que en formi part. Però si que obren les portes a molts àmbits que seran de gran ajuda pel creixement i aprenentatge d’aquest. La lectura infantil, proporciona doncs, maduració, estimula la creativitat dels més petits, així com la fantasia i la imaginació, aporta nous coneixements que tard o d’hora seran útils per a les seves vides, amplia el seu vocabulari, potencia la concentració, augmenta la capacitat de memoritzar i retenir... i com aquests exemples molts més. La lectura és un hàbit que es pot adquirir a qualsevol edat, però és importantíssim començar quan abans millor.

Com a conclusió, m’agradaria acabar dient que llegir és una font importantíssima de coneixement i aprenentatge a tots nivells, que ens ajuda més del que ens pensem. Val la pena potenciar la lectura en els nens petits ja que en un futur molt pròxim els proporcionarà una base fonamental per a qualsevol tipus de coneixement. 

Les limitacions en l’aprenentatge, igual que en la majoria d’àmbits de les nostres vides, només ens les posem nosaltres. Res és excusa, tot si val. Si no anem més enllà, és perquè no volem. Tots som diferents, cada persona és un món, i és per això que no sempre podem generalitzar. Però això no significa que alguns puguin menys que altres. Necessitar dos minuts o dues hores és només el camí, la pujada. Cadascú s’ha d’anar construint el seu mica en mica, adaptant-se a les seves necessitats i capacitats. L’ESFORÇ també ha de ser present al llarg de l’escalada, ens ha d’acompanyar en tots els camins de les nostres vides. Que el recorregut sigui diferent no vol dir que l’objectiu, el cim, no pugui ser el mateix. Si ens ho proposem, soc capaços de molt més del que ens podem imaginar. I per aconseguir els nostres objectius és fonamental no posar-nos barreres ni limitacions en el nostre camí. 

Per aconseguir qualsevol objectiu és necessari esforçar-se. L'esforç és la capacitat que tenen els nens per treballar durant un temps continuat i així aconseguir uns objectius determinats. En l'àmbit escolar, l'esforç forma la base fonamental perquè, fins i tot els més petits, obtinguin un major rendiment. L'esforç els ajudarà a ampliar al màxim les capacitats que porten dins, cosa que els proporcionarà uns millors resultats. De la mateixa manera els permetrà vèncer i superar els obstacles que se’ls posin davant en qualsevol àmbit de la seva vida, ja sigui l'escola, la família o els amics.

És molt important tenir present que tot aprenentatge requereix esforç, però que aquest, no sempre és motiu d’èxit. I no només això, l’esforç no sempre ens aporta resultats visibles immediats, sovint cal ser constant un llarg període de temps per obtenir una recompensa o bé els resultats desitjats.